COMUNITAT DE LA SEU D'URGELL

“La dimensió maternal, afable i vigilant d’Anna Maria, la duu a anticipar-se amb sol·licitud a les necessitats dels altres. En ella, l’afabilitat en el tracte és el mitjà del qual Déu se serveix per atreure les persones cap a Ell.” “Que en el seu tracte siguin amables amb tots, per conquerir-los per a Jesucrist i guanyar-los per al cel”. (CEM 2.3.3)

 

A/ EL QUE SOM.

Una comunitat formada per 11 germanes, “bastant més que joves”, i en un lloc que ens fa sentir privilegiades en poder gaudir, a desdir, d’una presència que omple la vida de pau i serenor, de força i ànims per tirar endavant. És la presència d’Anna Maria Janer que des de la seva tomba, ens parla i aconsella a seguir les seves petjades en el seguiment del Crist; és viure en l’eterna joventut de l’Esperit. Per això, vivim obertes al moment que ens toca participant, tan com podem, en la vida de la Congregació, de la Diòcesi, de la parròquia, de la ciutat i a través de les famílies, amb tota la problemàtica que genera la nostra societat, fent-nos solidàries en tot el que podem.

És també el testimoni de tantes germanes que ens han precedit en aquesta casa amb la seva vida santa, fervorosa, entusiasta i plena de exquisida caritat. Fem memòria agraïda de les Germanes que formaven la comunitat, en el nostre temps de novícies, i d’altres amb les quals hem conviscut.

 

B/EL QUE VOLEM SER.

És un privilegi i al mateix temps un repte. També nosaltres volem ser presència del Crist Ressuscitat per als nostres germans, amb el que som i amb el que tenim, donant llum i esperança amb tot el que fem, sigui poc o sigui molt. Les forces físiques van minvant cada dia, però la força del Senyor les supleix amb escreix. La major part de nosaltres hem fet un llarg camí i estem contentes i alegres com els que “tornaven de la sega amb les seves garbes al coll, després d’una bona collita” (Salm 126, 6). I com ens diu el Papa Francesc en Evangelii Gaudium: És l'alegria que es viu enmig de les petites coses de la vida quotidiana, com a resposta a l'afectuosa invitació del nostre Pare Déu: «Fill, en la mesura de les teves possibilitats tracta't bé […] No et privis de passar un bon dia» (Si 14,11.14). Quanta tendresa paterna s'intueix rere aquestes paraules!”. (EG 4)

 

C/EL QUE PODEM FER.

“Silenciosament, sense paraules, sense que ningú els senti la veu, la seva crida s’escampa a tota la terra, escolten el seu llenguatge fins al límits del món”. (Salm 19,4-5)

També nosaltres amb les petites coses, ajudant-nos mútuament i com podem, volem ser la força amagada de la Congregació amb la nostra pregària, amb el nostre seguiment d’allò que es viu en ella i allò tant nostre com és acollir amb cor obert i esperit alegre als qui venen a demanar a les nostres portes, i més ara que tenim “tantes portes...!” “Mans obertes, servir més i millor...”

Som conscients del do que hem rebut de Déu amb la crida i amb les crides que Ell ens fa cada dia, “un do per als altres”, com la Beata Anna Maria. Volem ser, en aquesta casa tan significativa, el rostre alegre de la nostra Congregació amb el nostre tarannà, amb la nostra pregària, amb la nostra vida entera, viscuda en fidelitat i coherència. En aquest Any de la Vida Consagrada volem recuperar la força i frescor del nostre primer amor, vivint amb passió i més il·lusió el Sí que vàrem donar a Déu en les primeries de la nostra consagració. “Renova la nostra vida, Senyor, com l’aigua renova l’estepa del  Négueb”. (Salm 126, 4)

 

“L'alegria de l'Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per Ell són alliberats del pecat, de la tristesa, del buit interior, de l'aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix l'alegria”. (EG,1) 

COMUNITAT DE SANT ANDREU

Déu ens ha cridat pel nostre propi nom i ens ha convidat a seguir-lo. Al llarg de la nostra vida reconeixem persones, fets, situacions, moments... que semblava no tenir res a veure amb nosaltres, ni amb el que seria el nostre projecte de vida. I SÍ, es així com el Senyor ha posat els mitjans perquè ens trobéssim amb ell, estimant-lo i seguint-lo.


Concretament ens ha cridat a una família en la qual li hem conegut amb més profunditat i on hem trobat germanes que ens ajuden a créixer en la vida i missió que ens ha estat encomanada. També hi ha moltes persones que, amb el seu exemple de vida, el seu compromís vers els altres i la seva generositat ens empenyen a seguir el nostre camí junts com a comunitat de creients i membres de l’Església.


Volem que la nostra presència, ara, en aquesta casa, que té un sentit molt significatiu, sigui una llum que il·lumini el llenguatge del silenci i porti l'esperança als altres. A vegades, simplement compartint un somriure amb el germà, intentem estimar tothom com va estimar Anna Maria Janer, sense fer cap distinció. Sabem que Déu no ens faltarà si cooperem a la gracia que Ell mateix ens dóna, per això hem de patir amb el qui pateix i des de dins nostre, mostrar-li que Déu cura les nostres nafres. Aquest goig de sentir-nos alliberades ens porta a cridar amb la força de l'Esperit que “Déu sempre ens salva”.