COMUNITAT DE LA RESIDÈNCIA "MARE JANER" DE CERVERA

El nostre testimoni neix de la contemplació del Crist encarnat, en renovar cada dia la crida que el Senyor ens ha fet i que ens diu: ”no m’heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit” (Jn 15,16). Pensar que és Ell el qui ens ha escollit, ens dóna força per a viure la nostra consagració en la missió encomanada, en aquest cas amb els avis i les àvies de la residència, sense descuidar el personal que hi treballa.

 

Pensem que som continuadores de la missió que Jesús va encarregar als apòstols, fer el que Ell feia: “L’Esperit del Senyor és sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar el missatge joiós als desventurats, a anunciar als captius la llibertat i als cecs el recobrament de la vista; a posar en llibertat els oprimits ,i proclamar un any de gràcia del Senyor”. (Lc 4,18-19)


Constatem que si nosaltres fem el que Jesús ens diu, ens sentim feliços i al mateix temps descobrim que som membres actius en l’Església perquè les obres de misericòrdia son de sempre i avui dia la gent té necessitat que donem testimoni de la misericòrdia i la tendresa del Senyor que enardeix el cor, desperta l’esperança i atrau cap al bé (amb paraules del Papa Francesc).

 

En la nostra vida fraterna i amb les nostres limitacions, intentem que hi hagi una veritable comunió, que experimenta l’amor gratuït i concret en cada una de les germanes i poder ser signe creïble de la presencia de l’Esperit.

 

La comunitat: Cònsol, Amèlia, Neus, Pilar, Jessica i Rosa Maria


 COMUNITAT "SAGRADA FAMÍLIA" DE CERVERA

Ens hem reunit per parlar de la Nostra vocació i donar-ne testimoni. Una a una hem anat expressat com vam sentir la crida del Senyor i com hem anant responent en cada moment de la nostra vida.


Constatem que la fe viscuda en la família ha sigut per a totes un terreny molt bo per acollir la crida del Senyor, com també el col·legi on ens hem format. Una germana manifesta sentir enfortida la seva vocació visitant diàriament al Senyor en la capella d’una comunitat religiosa, en el contacte amb el director espiritual i en el coneixement de la vida de la Mare Janer, entre altres fundadores, prenent la decisió pel nostre Institut sense importar-li cap sacrifici ni renuncia. El que l’omplia el cor i donava força era la donació al Senyor de la vida i als germans.

Altra germana va sentir la crida a donar-se als pobres, infants i malalts; formar una família no l’atreia; per a ella era massa petit aquest camp; volia donar-se als germans. Sentia dintre seu el “sí, sí vull ser religiosa, vull entregar totalment la meva vida.

Per altres, els temps de col·legi va marcar totalment la seva vida en veure la unió, la pau, la serenor i la entrega de les germanes. Això feia créixer un fort impuls dintre seu que anava madurant fins la entrega definitiva. Hi ha qui manifesta que es sentia atreta per la música i que tocar molt per el Senyor també faria estimar més. Per altra, contemplar Jesús mort a la creu per la humanitat, va ser l’impuls per lliurar la seva vida totalment al Senyor i als germans.

 

Avui, en comunitat, tenim la certesa que el nostre testimoni és digne de crèdit. Després d’haver passat molts anys, ens sentim feliços en la missió, seguin les petjades d’Anna Maria Janer. La vida de la comunitat ens omple, ens fa feliços acceptant les renúncies própies que aquesta suposa i veien una font de riquesa en l’ajuda mútua. Ens sentim membres vius de l’Església diocesana i universal, membres del cos místic de Crist. Veiem que la vida apostòlica no té caducitat; només que per algunes canvia de forma: abans era acció, testimoni i pregària i ara és més pregària i testimoni acceptant el moment present amb les limitacions pròpies de l'edat.

Tot això ens fa sentir-nos continuadores de la vida apostòlica d'Anna Maria, seguint la crida del Senyor que ella va iniciar.